He finalitzat primer de batxillerat, tinc desset anys. Sóc addicta a la lectura, des de poesia fins al teatre o la novel·la. Vaig començar a llegir des de molt xiqueta els contes de “Cenicienta”, “Caperucita Roja” o els contes fantàstics de John Patience amb els seus dracs, gegants o reis encantats.
Posteriorment he llegit novel·les típiques adolescents de Harry Poter, fantàstiques, de vampirs, misteri o por, apart dels llibres que em solen manar en el institut com a lectura obligada.
Junt amb la meua germana solíem anar a l’antiga Biblioteca a treure llibres que ens agradaven o necessitàvem per a qualsevol treball. Ens sentíem felices carregant cadascuna els nostres tres llibres que ens deixaven retirar. Aquells dies no es sentia ni una mosca en casa, perquè estàvem cadascuna en la nostra habitació llegint. Teníem accés a tots els llibres de la Biblioteca i en la nostra casa no se’ns ha prohibit lligir ningun tipus de tema o llibre.
Quan obriren la nova Biblioteca, quant poguérem, anàrem ambdues a conèixer-la i a veure els libres que hi havia, per si trobàvem algun nou o interessant per a llegir. Vam veure el que hi havia baix i ens dirigirem al pis de dalt. Ens pararen en l’escala i ens preguntaren l’edat, informant-nos que en la zona de dalt sols podien entrar els majors de divuit anys. A mi no em varen deixar pujar i a la meua germana li feren traure el carnet per a veure la seua edat. Açò ens va enfadar i ens va desbaratar la nostra escapada a la Biblioteca juntes. Jo vaig esperar a la meua germana fins que va baixar (ella té dinou anys) amb els llibres que a ella li van parèixer interessants per a les dos. Mentre tant jo vaig fullejar la zona de baix a la que nomenen infantil i em vaig quedar al·lucinada. En ella tenen llibres infantils i uns pocs per a l’adolescència que en la seua majoria ja he llegit.
En la nostra Biblioteca tenim prohibit els menors de divuit anys estudiar o treure llibres, com els diccionaris, els llibres d’estudi de la llengua, les novel·les, la poesia, el teatre, els llibres d’anatomia, inclòs els de cocaïna o bricolatge. Maig vaig pensar que anaren a censurar-me la lectura de Benito Pérez Galdos, García Lorca, Pio Baroja, Juan Goytisolo, Miguel Vásquez Freire, Eduardo Punset, Laura Esquivel o tants altres, com són les novel·les romàntiques.
Això sense contar que la infància no dura des que naixes fins als divuit anys, i que per suposat depenent de la maduresa de cadascú u començarà sense imposicions ni censures a deixar de llegir les novel·les típiques dels adolescents i buscarà lectures més filosòfiques, socials o de cultura més ampla.
Jo crec que en el segle XXI en el que vivim, on podem optar a qualsevol informació en la televisió o Internet, es absurd que en una Biblioteca Pública que posa a disposició dels usuaris els llibres que disposa se’ns prohibisca als joves, com una censura ridícula, l‘accés a tots els llibres que estan a disposició, amb entera llibertat.
Serena Ni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada